FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliatge de coure i de zinc, de color groc, susceptible de gran poliment. veure's el llautó a algú o a alguna cosa Revelar-se allò que realment hi ha sota la seva aparença enganyosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar girant els fulls (d'un llibre, d'un àlbum, etc.), per formar-se una idea del seu contingut. Hauries d'escartejar aquest text, a veure què et sembla. Barrejar (les cartes de jugar). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona en estat molt lamentable, plena de cops, de nafres, etc. Va tornar de l'excursió fet un llàtzer. Persona tota estripada, tacada. pobre llàtzer Infeliç, pobre home. Vaig veure aquell pobre llàtzer passejant sol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar un fort esglai (a algú). Una descàrrega llunyana va sangglaçar els excursionistes. La notícia l'havia sangglaçat. Tenir un fort esglai. En veure el seu company ferit, la noia es va tota sangglaçar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc. Escorcollar una casa, un armari, una nau. Encercar minuciosament, examinar a fons. N'ha escorcollats, de llibres antics, per veure si hi trobava algun [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d'un afer, etc. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites. Visita de compliment, de cortesia. tornar la visita a algú Visitar-lo en correspondència a una anterior visita seva. visita de metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d'un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevenció contra allò de què hom tem algun dany, algun perjudici, alguna molèstia, etc. No puc fer-hi més: les sargantanes em fan aprensió. Ja pots entrar a veure'l, el malalt, sense cap aprensió. Agafar aprensió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumdar (quelcom) amb una argolla. Arreplegar, atrapar. A veure si l'argollo a col·laborar. Un canó o una canonada qualsevol, deixar passar (un líquid). Un carro, enganxar-se per les rodes a un altre, en topar lateralment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'està o roman en un lloc. d'un lloc estant Estant en aquell lloc. Veure el carrer del sofà estant. Sentir el timbre de la cuina estant. De dalt estant el poble sembla ben petit. [...]
